No sé què m'has fet però provoques en mi una felicitat que feia molt temps que no sentia, una felicitat completa. D'aquelles de les que no pots esborrar el somriure de la cara, de les que fa que les coses dolentes ho siguin menys.
Però escolto la paraula Londres i ja el cor se m'encongeix per la por. Por de la possibilitat de perdre't, d'estar separada de tu durant massa temps. No vull ni pensar-ho... És per això que no em vull perdre res, cap moment amb tu, empapar-me de la teva olor, els teus petons, les teves mans... Exprimir cada moment compartit, disfrutar-ho al màxim, de tal manera que al recordar-ho em senti plena. Sento que un dia sense veure't és un dia perdut i no vull perdre cap dia.
I sas per què? Perque t'estime, t'estimo, t'estim. :)
"La verdad os hará libres"
MEH ^^!!! Ole tú!
ResponderEliminar