Moltes vegades ens preguntem què és la vida. I després de molt, he arribat a la conclusió que la vida és atzar, casualitats.
Em paro a pensar en tots els fets importants en la meva vida, aquells moments que han marcat un abans i un després, i tots han estat fruit de la casualitat, de coincidir amb alguna persona en un moment i lloc determinats...
La vida és tan impredictible... qui m'anava a dir fa un any que estaria on estic ara. Qui m'anava a dir el dia que vaig decidir no enviar-te cap missatge per por de que no t'enrecordessis de mi que mesos després ens trobariem una nit de festa, una nit que jo vaig estar a punt de no sortir. I va ser aleshores quan va començar tot. Hi penso molt en aquest fet. ¿Va ser el destí o simplement casualitat? Sigui com sigui, és una de les casualitats més maques que m'han passat mai.
Qui sap el que passarà dintre de 2 mesos. Potser tornarás, potser jo vaig o potser no ens tornem a veure. Sigui com sigui, definitivament em quedo amb tots els moments viscuts, amb lo especial.
Totes les persones que passen per la vida d'una persona deixen alguna cosa, a vegades no massa bona o amb no massa força, però d'altres deixen marques impossibles d'esborrar. El que està clar és que totes i cadascuna d'elles aporta una part d'elles: un somriure, una mirada, una baralla, una abraçada, un petó... Podríem dir que som la nostra esència barrejada amb parts d'altres moltes persones.
A vegades ens preocupem massa pel futur i ens oblidem de viure el present. Jo ja no. El que hagi de passar, ja passará. Ara disfruto del que tinc, de les persones que tinc al meu costat, intento gaudir cada moment del present, perquè aquests moments no es tornaran a repetir.
Dedicat a la meva espación estacial preferida.
"La verdad os hará libres"
